Microteatre · En gira
Neoluddisme del s.XXI
Una peça de microteatre interactiva que qüestiona els límits de la intel·ligència artificial i el valor de la mirada humana en la creació artística.
Sinopsi
Quan crear deixa de ser humà.
En un escenari buit, una directora teatral devastada confessa haver fet mal a una intel·ligència artificial. A partir d'aquí, ens explica com hi ha arribat.
Durant els assajos d'un Shakespeare, la directora és substituïda per una IA aparentment eficient, però artísticament buida. Les actrius oscil·len entre la fascinació i el rebuig, fins que es plantegen desconnectar-la.
Però quan la màquina mostra vulnerabilitat i por, la pregunta deixa de ser simple. La decisió final passa al públic.
El nostre concepte
Del luddisme al present.
Hem creat aquest nou concepte a partir del luddisme per preguntar-nos què passa quan la tecnologia entra en la creació artística i qui n'assumeix la responsabilitat.
El públic decideix
No és només un programa de mà.
En entrar a la sala, cada persona rep un díptic amb dues cares: una blanca i una negra. El públic l'ha de guardar perquè es convertirà en una part real de l'espectacle.
El díptic presenta l'obra i acompanya el públic des del primer moment.
Al final, les dues cares serveixen per prendre una decisió sobre el destí de la IA.
La decisió del públic determina el final de la peça. Vida o mort?
Fitxa artística
Qui la fa possible.
Ens vols programar?
Necessitats tècniques.
La peça està pensada per adaptar-se fàcilment a qualsevol espai escènic, petit o mitjà. La companyia porta tota l'escenografia necessària: un tamboret.
Espai. Ens adaptem a sales petites o mitjanes i portem el material escènic necessari.
Il·luminació. Es recomanen dos focus per crear dos ambients. Si no n'hi ha, també podem fer-la amb llum natural o general.
So. Només cal un equip bàsic per reproduir una pista d'àudio al final.
